BOIRA


Estàs collint estels
-avui que plou
darrera la finestra-
amb les mans tendres,
i els ulls dolços...
Estàs collint les flors
de primavera
- tarda de tardor-
perquè són una boira
del teu plor.
I jo, ajunto els llavis desitjosos
i cerco en la nit l'únic consol.
I mon pit d'enveja,
-entre l'aire fred i humit-
en l'últim i aspre alè t'enyora.

1 comentari:

Cèlia ha dit...

Anònim novesflors ha dit...

Realment bonic. M'ha encantat.

dissabte, 18 / octubre / 2008 17:21:00 CEST
Elimina
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...

aquests dies estic llegint molts versos sobre la boira.
Es veu que la tardor us arriba molt endins

dissabte, 18 / octubre / 2008 18:12:00 CEST
Elimina
Blogger Striper ha dit...

Per que sempre busquem el consol a la nit?

dissabte, 18 / octubre / 2008 19:17:00 CEST
Elimina
Blogger Carme ha dit...

A vegades les gotes de pluja es converteixen en estels que reflecteixen mil universos. Has escrit un poema preciós, Cèlia. Gràcies per tornar a passar per casa. M'ha agradat la teva precisió. Una abraçada.

dissabte, 18 / octubre / 2008 20:32:00 CEST
Elimina
Blogger Cesc ha dit...

Preciós, per no variar... la forma de dir les coses és tant bonica que no es pot dir massa més...

dissabte, 18 / octubre / 2008 22:38:00 CEST
Elimina
Blogger Joan Martín ha dit...

Bona collita, la d'aquesta tarda de tardor.

diumenge, 19 / octubre / 2008 00:13:00 CEST
Elimina
Blogger mossèn ha dit...

ehm ehm ... ja m'he refredat ... o era atxisss atxisssss !!! ... salut

diumenge, 19 / octubre / 2008 09:55:00 CEST
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...

M'encanta la boira.

diumenge, 19 / octubre / 2008 12:57:00 CEST
Elimina
Blogger Rosenrod ha dit...

¡Qué melancólico...!

Un saludo!

diumenge, 19 / octubre / 2008 20:56:00 CEST
Elimina
Blogger Laura ha dit...

La boira, la grisor, la pluja, encara més tristes perquè coneixem la primavera. Un poema preciós de tardor.

diumenge, 19 / octubre / 2008 21:26:00 CEST
Elimina
Blogger onatge ha dit...

un mateix bressol acompanya acull i bressola els mots d'aqeusta manera tan especial..., sobren les meves paraules. Tan sol dir-te que jo també coneixo aquesta "boira".

Rep una abraçada i mitja.
onatge

dilluns, 20 / octubre / 2008 09:48:00 CEST
Elimina
Blogger menta fresca ha dit...

Hola Cèlia,
aquests dies t'he tingut molt abandonada.
Però torno a ser aqui,
renovada i amb forçes.
Sembla que les coses van prenen el seu camí.
M'agrada el teu poema.

dilluns, 20 / octubre / 2008 19:56:00 CEST
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Gràcies a tots per ser aquí i per les vostres càlides paraules, un petó!

dimarts, 21 / octubre / 2008 18:51:00 CEST