ESTELS


Prometo un estel
pels qui enyorin
la lluna.

I un poema
d'amor
quan te'n vagis...

Des del cim
cauré per aprendre a volar
com tu volaves...

Prometo un estel
pels qui enyorin
la lluna.

I una flor a la terra.

BOIRA

Estàs collint estels 
-avui que plou darrera la finestra- 
amb les mans tendres, i els ulls dolços... 
Estàs collint les flors de primavera 
- tarda de tardor
perquè són una boira del teu plor. 

I jo, ajunto els llavis desitjosos 
i cerco en la nit l'únic consol. 
I mon pit d'enveja, 
-entre l'aire fred i humit- 
en l'últim i aspre alè t'enyora.

OFRENA

Se m'apropava un gros i prolix penjoll
 sense escrúpols 
 en una grotesca ofrena 
 sense oposició. 
 Jo, amb vel.leitat, 
 mirava la fímbria del vestit. 
 Ell, àvid, golut i voraç 
 em mirava voluptuós 
el delta volcànic vulnerable, 
dèbil, inerme, indefens. 

Marc Eiximenis

FAULA DE L'OLIMP

Hèlios decidí d'anar-se'n 
i esdevingué la nit eterna. 
L'Univers s'omplí d'estels
i una càlida lluna plena... 
Dionís omplí les copes buides 
i féu un brindis a l'amor mentre 
Eros llepava el tall profund d'Afrodita. 
Els crits despertaren Hefest. 
Les nimfes i els sàtirs ballaren 
al so de la música d'Apol.lo. 
Esbufegaven... Oh! ... quin plaer! 
Afrodita preparava la seva cavitat 
per l'acte posseïdor. 
Ella tenia els pits calents.
Ells tenien el penis bel.lipotent. 
Tot era a punt per a la penetració. 
Els Déus olímpics culminaven la seva orgia.

Marc Eiximenis
 

I què en diuen d'altre blocaires? 
La lluna ens obri al mar el camí de la nit anònima fet de pinzellades de llum d'or que es dibuixen a l'aigua. La melodia marinera del silenci acompanyat pel ritme de les tranquil·les ones ens convida a dansar un ritual mil·lenari que ens durà per la drecera oferida a l'esfera de somni que es perfila il·luminada al cel. Allà acaronarem les estrelles.
Té la mà Maria