ESTELS


Prometo un estel
pels qui enyorin
la lluna.

I un poema
d'amor
quan te'n vagis...

Des del cim
cauré per aprendre a volar
com tu volaves...

Prometo un estel
pels qui enyorin
la lluna.

I una flor a la terra.

BOIRA


Estàs collint estels
-avui que plou
darrera la finestra-
amb les mans tendres,
i els ulls dolços...
Estàs collint les flors
de primavera
- tarda de tardor-
perquè són una boira
del teu plor.
I jo, ajunto els llavis desitjosos
i cerco en la nit l'únic consol.
I mon pit d'enveja,
-entre l'aire fred i humit-
en l'últim i aspre alè t'enyora.

OFRENA


Se m'apropava un gros i prolix

penjoll sense escrúpols

en una grotesca ofrena

sense oposició.

Jo, amb vel.leitat,

mirava la fímbria del vestit.

Ell, àvid, golut i voraç

em mirava voluptuós el delta volcànic

vulnerable, dèbil, inerme, indefens.

Marc Eiximenis

FAULA DE L'OLIMP


Hèlios decidí d'anar-se'n

i esdevingué la nit eterna.

L'Univers s'omplí d'estels

i una càlida lluna plena...

Dionís omplí les copes buides

i féu un brindis a l'amor

mentre Eros llepava

el tall profund d'Afrodita.

Els crits despertaren Hefest.

Les nimfes i els sàtirs ballaren

al so de la música d'Apol.lo.

Esbufegaven...

Oh! ... quin plaer!

Afrodita preparava la seva cavitat

per l'acte posseïdor.

Ella tenia els pits calents.

Ells tenien el penis bel.lipotent.

Tot era a punt per a la penetració.

Els Déus olímpics culminaven

la seva orgia.
Marc Eiximenis



I què en diuen d'altre blocaires?

La lluna ens obri al mar
el camí de la nit
anònima
fet de pinzellades de llum d'or
que es dibuixen a l'aigua.
La melodia marinera del silenci
acompanyat pel ritme de les tranquil·les ones
ens convida a dansar un ritual mil·lenari
que ens durà per la drecera oferida
a l'esfera de somni
que es perfila il·luminada al cel.

Allà acaronarem les estrelles.
Té la mà Maria