Estàs collint estels -avui que plou darrera la finestra- amb les mans tendres, i els ulls dolços... Estàs collint les flors de primavera - tarda de tardor- perquè són una boira del teu plor. I jo, ajunto els llavis desitjosos i cerco en la nit l'únic consol. I mon pit d'enveja, -entre l'aire fred i humit- en l'últim i aspre alè t'enyora.
La lluna ens obri al mar el camí de la nit anònima fet de pinzellades de llum d'or que es dibuixen a l'aigua. La melodia marinera del silenci acompanyat pel ritme de les tranquil·les ones ens convida a dansar un ritual mil·lenari que ens durà per la drecera oferida a l'esfera de somni que es perfila il·luminada al cel.
Amics i amigues, si visiteu aquest blog, heu de saber que és un fill del blog mare Transparència, un blog fèrtil que va donant els seus fruits.Els posts publicats en aquest blog han estat publicats anteriorment a Transparència.
Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...