per MIMI the Clown
Estàs collint estels -avui que plou
darrera la finestra-
amb les mans tendres,
i els ulls dolços...
Estàs collint les flors
de primavera
- tarda de tardor-
perquè són una boira
del teu plor.
I jo, ajunto els llavis desitjosos
i cerco en la nit l'únic consol.
I mon pit d'enveja,
-entre l'aire fred i humit-
en l'últim i aspre alè t'enyora.
1 comentari:
Anònim novesflors ha dit...
Realment bonic. M'ha encantat.
dissabte, 18 / octubre / 2008 17:21:00 CEST
Elimina
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...
aquests dies estic llegint molts versos sobre la boira.
Es veu que la tardor us arriba molt endins
dissabte, 18 / octubre / 2008 18:12:00 CEST
Elimina
Blogger Striper ha dit...
Per que sempre busquem el consol a la nit?
dissabte, 18 / octubre / 2008 19:17:00 CEST
Elimina
Blogger Carme ha dit...
A vegades les gotes de pluja es converteixen en estels que reflecteixen mil universos. Has escrit un poema preciós, Cèlia. Gràcies per tornar a passar per casa. M'ha agradat la teva precisió. Una abraçada.
dissabte, 18 / octubre / 2008 20:32:00 CEST
Elimina
Blogger Cesc ha dit...
Preciós, per no variar... la forma de dir les coses és tant bonica que no es pot dir massa més...
dissabte, 18 / octubre / 2008 22:38:00 CEST
Elimina
Blogger Joan Martín ha dit...
Bona collita, la d'aquesta tarda de tardor.
diumenge, 19 / octubre / 2008 00:13:00 CEST
Elimina
Blogger mossèn ha dit...
ehm ehm ... ja m'he refredat ... o era atxisss atxisssss !!! ... salut
diumenge, 19 / octubre / 2008 09:55:00 CEST
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...
M'encanta la boira.
diumenge, 19 / octubre / 2008 12:57:00 CEST
Elimina
Blogger Rosenrod ha dit...
¡Qué melancólico...!
Un saludo!
diumenge, 19 / octubre / 2008 20:56:00 CEST
Elimina
Blogger Laura ha dit...
La boira, la grisor, la pluja, encara més tristes perquè coneixem la primavera. Un poema preciós de tardor.
diumenge, 19 / octubre / 2008 21:26:00 CEST
Elimina
Blogger onatge ha dit...
un mateix bressol acompanya acull i bressola els mots d'aqeusta manera tan especial..., sobren les meves paraules. Tan sol dir-te que jo també coneixo aquesta "boira".
Rep una abraçada i mitja.
onatge
dilluns, 20 / octubre / 2008 09:48:00 CEST
Elimina
Blogger menta fresca ha dit...
Hola Cèlia,
aquests dies t'he tingut molt abandonada.
Però torno a ser aqui,
renovada i amb forçes.
Sembla que les coses van prenen el seu camí.
M'agrada el teu poema.
dilluns, 20 / octubre / 2008 19:56:00 CEST
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...
Gràcies a tots per ser aquí i per les vostres càlides paraules, un petó!
dimarts, 21 / octubre / 2008 18:51:00 CEST
Publica un comentari a l'entrada